Relacionat amb el
tema del plurilingüisme i l’adquisició de noves llengües, explicarem a continuació
algun dels elements que participen en aquest procés d’adquisició d’una segona
llengua.
Un dels elements
principal és el IMPUT: És
el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot
seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant
al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un
“soroll”).
La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per
als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne
participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i
d’expressió.
Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de
l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació
A més el INTAKE és la part de l’input que l’aprenent selecciona i
assimila.
D’altra banda el OUTPUT és el producte lingüístic elaborat per
l’aprenent.
Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a
partir dels intakes que ha processat.
La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una
condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió
lingüística són imprescindibles).
Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa,
ILb, ILc...ILn) que va des de la
seva L1 fins el domini de la L2.
En els primers estadis evolucionen ràpidament.
L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de
la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i
morfosintàctica.
La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.
Per últim, tenim la INTERLLENGUA que és una construcció que integra
regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i
regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del
procés d’aprenentatge.
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un
dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents
recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en
evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental
provisional.
Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del
qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades
per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat,
que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de
la llengua meta.
No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre,
sinó un sistema en ell mateix.
Com a últim apunt, DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA
L2
- L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
- Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep
M'agradat molt el text de "Mal de llengües" que tens posat a la dreta de la pàgina. Crec que és cert que continuaran morint llengües, de fet cada dia alguna ho fa junt a l'últim dels seus parlants. No penseu que amb aquestes morts, una part molt important de la cultura mundial mor també? Estem perdent açò que ens fa únics, la diversitat, la singularitat dels pobles, la seua cultura, la seua llengua.
ResponderEliminarCompletament d'acord amb tu Patricia. T'anime a que li pegues una miradeta al llibre Mal de llengües del mestre de la sociolingüística Jesus Tusón. Per a mi aquesta es una frase que, per a mi, resumeix ve tot el llibre, però, es magnífic, de veritat, sobre tot per tal de conscienciar en la situació que ens esdevé.
Eliminar