Habilitats comunicatives

Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors.

1. Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:

-les habilitats receptives (escoltar i llegar)

-i les habilitats productives (parlar i escriure)

2. L’altre factor de classificació és el canal que s’utilitza en el procés de comunicació.

-les habilitats orals(parlar i escoltar)

-i les habilitats escrites (escriure i llegir)

Cal observar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si.

En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu.

És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

El discurs oral com a estil o model lingüístic sol ser:

-col·loquial, informal

-més subjectiu

-redundant i obert

-sintaxi simple, plena d’anacoluts,el·lipsis, frases inacabades

-lèxic més general i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

-Canal auditiu

-Percepció successiva dels diversos signes

-Comunicació espontània. L’emissor del text por rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’esmenta.

-Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil.

-Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant)

-Utilitza molt els codis no verbals: fesomia, vestit,conducta,gestos,espai,etc.

-Hi ha interacció durant l’emissor del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.

-El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deixi, etc.

Cal advertir, però, que ben sovint, alguns textos utilitzen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori. Per exemple, un butlletí radiofònic de notícies o la representació d’un text dramàtic són textos orals que prèviament han estat escrits, o els sermons de sant Vicent Ferrer ens han arribat manuscrits quan són la transcripció d’un discurs oral. A més a més, les característiques del discurs oral i les de l’escrit es barregen segons els diferents tipus de comunicació, és a dir, s’utilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem. Així tenim que, entre la xerrada col·loquial entre amics i la lectura en veu alta d’una comunicació en un congrés (ambdós textos orals) hi ha una gradació progressiva en la utilització d’habilitats lingüístiques cada vegada més pròximes al discurs escrit.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre in missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcción de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment. Sny/St

Escoltem

-          Amb uns objectius determinats, (obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom);

-          Amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge)

Si hi ha copresència física, escoltar permet la retroalimentació o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant

Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials (soroll, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

A més a mes, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal (mirar als ulls, somriure, assentir) reaccionar al missatge, etc.

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Son les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

·         Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica (sons paraules, expressions, combinacions vàlides…)

·         Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

·         Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat incoherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

·         Anticipar durant el discurs el que l’emissor por anar dient (paraules, idees…) a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

·         Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processes; per exemple, gestos, vestit, to, estat d’ànim, situació extrema de la comunicació, etc. poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.

·         Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global…): és la memòria a curt termini. Una vegada acaba el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.

Per posar en pràctica aquestes microhabilitats és necessària una certa competència lingüística que permeta reconéixer, seleccionar i interpretar els diversos enunciats lingüístics.

Una vegada assolida la competència lingüística, diguem-ne bàsica, la comprensió de textos orals més complexos, més elaborats, estarà en funció del nivell d’aquesta competència en cada individu.

A més hem de considerar que aquestes microhabilitats no treballen en cap ordre determinat, sinó que interactuen entre si o alhora, a diverses nivells del discurs (sons, paraules, frases, idees, estructura, etc.). 

Didàctica de la comprensió oral:

Una sèrie d’orientacions didàctiques que ens ajudaran a fer realment els exercisis proposats:

·         L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10 minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats especifiques, aspectos concrets de la comprensió).

·         Cal posar enfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és a dir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com que s’adone dels malentesos i que els corregesca. Per exemple, en un dicta tés més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entés bé, que no sumar el nombre d’errors.

·         El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins I tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb que l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.

·         Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat tinga per escoltar (iterés, expectativa), que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc).

En posar en pràctica els exercicis de comprensió caldria seguir els passos següents:

·         Introduir el tema abans, a fi de motivar-lo

·         Presentar de forma correcta i clara la tasca que s’ha d’efectuar

·         Escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades

·         Realitzar la tasca demanada individualment

·         i després comparar les respostes per parelles, en petit grup o amb tota la classe,

·         Verificar les respostes correctes escoltant de nou el discurs oral

·         I aturant-se en els punts importants.

Exercicis mnemotècnics

Desenvolupen la capacitat d’atenció i retenció, a més de la comprensió. Per exemple, les endevinalles, la literatura popular (faules, cançons, auques), jocs com el telèfon (transmetre informació entre l’alumnat i veure com es va perdent), exercicis de retenció del màxim nombre de dades en una exposició.

Escoltar i produir.

El resultat de la comprensió d’un text oral es pot plasmar en un dibuix, en un gràfic, en qualsevol cosa. El text oral actua d’una instrucció per produir qualsevol tipus de text, no necessàriament lingüístic.

Escoltar i transferir informació.

L’alumnat, després d’escoltar el text oral, ompli, completa graelles, textos, etc, sobre una biografia, un tema polèmic, una explicació técnica, etc.

Escollir opcions.

Especialment recomanat per als textos descriptius. A partir d’un text oral l’alumnat tria l’opció amb què es correspon (personatges, paisatges, objectes,…)

Identificar errors.

Consisteix a descobrir les mentides o els errors, avisats prèviament, que hi ha en un discurs oral.

Aprenentatge cooperatiu.

Enfocament metodològic nord-americà, influenciat per les tècniques de dinàmica de grups i la psicologia humanista. Es tracta d’exercicis encaminats a desenvolupar les diverses habilitats necessàries per poder treballar en grup: dialogar, conversar, escoltar els altres, llegar en veu alta, prendre apunts, etc.

Hem de pensar en els recursos tecnològics de què disposem i en llur potencialitat. En aquest sentit, cal fer esment especial al magnetòfon, vídeo, mòbil, càmera web, etc.

Permeten introduir a classe modalitats dialectals diferents i registres diversos, permeten treballar aïlladament les diverses microhabilitats o procediments de la comprensió oral.

DECÀLEG  DE L’OIENT PERFECTE

·         Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.

·         Mirar l’orador

·         Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.

·         Connectar amb l’onda de l’orador. Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.

·         Descobrir la idea principal.

·         Descobrir la idea i el propòsit de l’orador

·         Valorar el missatge escoltat.

·         Valorar la intervenció de l’orador.

·         Reaccionar al missatge.

·         Parlar quan haja acabat l’orador.