"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga, o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense" Ovidi Montllor i Mengual
Mostrando entradas con la etiqueta L'educació plurilingüe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta L'educació plurilingüe. Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de abril de 2014

L'adquisició d'una segona llengua

Relacionat amb el tema del plurilingüisme i l’adquisició de noves llengües, explicarem a continuació algun dels elements que participen en aquest procés d’adquisició d’una segona llengua.

         Un dels elements principal és el IMPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
        La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més  important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua.
       La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.
       Les converses han de ser genuïnes (cal evitar les pseudoconverses).
       El professor ha de dominar la llengua (és el model principal de l’alumne) i ha de ser hàbil amb la comunicació

A més el INTAKE és la part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

D’altra banda el OUTPUT és el producte lingüístic elaborat per l’aprenent.
       Hem de considerar l’output com la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat.
       La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).
       Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí (representat per ILa, ILb, ILc...ILn) que va  des de la seva L1 fins el domini de la L2.
       En els primers estadis evolucionen ràpidament.
       L’ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (està regit per universals lingüístics).
       La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica.
       La L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.

Per últim, tenim la INTERLLENGUA que és una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.
         És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).
         La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
        Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.
         És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.
        No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.


Com a últim apunt, DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2
  1. L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
  2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
  3. La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
  4. En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
  5. Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
  6. Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
  7. Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
  8. El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
  9. La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
  10. Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep

sábado, 22 de marzo de 2014

Models d'educació plurilingüe

         Hola amics bloggers. Hui parlem dels models d’educació bilingüe que s’implanten a l’escola, en concret a les de la comunitat valenciana. Com que estem en magisteri i al nostre futur ens trobarem en aquest context trobe essencial dominar aquest tipus de informació.

          D’una banda m’agradaria parlar-vos dels programes d’educació bilingüe al territori valencià.

      D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà
      Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
      La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.
      El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals.
      Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”

Per a classificar els models es fa:

1. Atenent al territori (en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües);
2. Atenent a la llengua base d’aprenentatge;
3. Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.

A més els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes sòn:
      La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
      La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
      L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
    La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.




Als territoris de predomini lingüístic castellà s’implanta el PROGRAMA BÀSIC:
·         Tractament del valencià com a àrea. Es pot demanar l’excepció de l’assignatura, però, conviuen a la mateixa aula alumnat que vol donar l’assignatura, amb alumne que ha demanat l’excepció.
Als territoris de predomini lingüístic valencià s’implanten, atenent als requisits anteriors:
-          Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)
-          Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
-          Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)
-          Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)


Programa d’immersió lingüística (PIL)

              Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.
              El Programa d’Immersió Lingüística està pensat  per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
            A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
           El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística    en la llengua que no li és habitual.

          Este programa partix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna
      El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini formal.
     Es pot implantar només en educació infantil i primària. El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge


Programa d’ensenyament en valencià (PEV)

En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten, El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.

      L’ idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització    és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
     Així, s’afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum
          El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO.
     En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.

Programa d’incorporació progressiva (PIP)

     En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.

      El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:
-        A partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs i l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.
       Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
      El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.
     Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP.
      Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.

Programa d’educació bilingüe enriquit (PEBE)

      L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.
      Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.
      A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
      De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
      S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
      Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
      Han d’elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i continguts.
      Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit.

      En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la Comunitat Valenciana.